El passat any, poques setmanes abans que donés començament l’Israel Film Festival, els cartells que anunciaven la vintè novena edició del certamen cinematogràfic havien estat arrencats o pintats de blanc en gairebé tots els barris de la capital. El cartell mostrava a una dona jove, muntada amb bicicleta que, inofensivament, mostrava els seus genolls al pedalejar. No obstant, es tractava d’una imatge massa provocativa per al sector ultra ortodox de Jerusalem, que obliga a les seues dones a asseure’s en la part posterior dels autobusos urbans o els prohibeix circular per la mateixa vorera que els homes.

Malgrat tot, l’actual directora executiva del festival de cinema més important d’Israel és una dona: Alesia Weston, qui es va veure involucrada amb aquest assumpte en un escàndol socioreligiós el primer any que es posà al capdavant del certamen.

Lia van Leers, nascuda en 1924, és una prestigiosa actriu israeliana que ha dedicat la seva vida a protegir i difondre el cinema del seu país. Gràcies a ella existeixen avui la Filmoteca de Jerusalem, l’Israel Film Archive i el propi Israel Film Festival, que va celebrar la seua trentena edició a mitjans de 2013. A més, aquesta ciutat acull cada any el International Women Film Festival d’Israel amb la finalitat d’impulsar el cinema fet per dones i on les pel·lícules sobre el món femení troben una finestra oberta al món.

Cineastes de la talla d’Amos Gitai han explorat i mostrat la situació de les dones jueves al seu país, subjugades a un règim patriarcal que segueix els dictàmens de la Torah. La majoria de les pel·lícules de Gitai parlen d’aquesta realitat, com Kadosh (1999), en la qual es mostra com dues dones s’enfronten de diferent manera a la dictadura ortodoxa de les seues cases. Precisament en aquesta pel·lícula es va donar a conèixer l’actriu Yäel Abecassis, que ara produeix el migmetratge Aya (2012), de Mihal Brezis i Oded Binnun. Abecassis va afirmar que, com a dona, no podia negar-se a participar en el projecte: “Aquest és un país d’homes. Creixem entre soldats, lluitadors, els Bibi Netanyahus… les dones no participem en aquest joc (…) El dur treball que hem de dur a terme és el de canviar la realitat”.

Aya (Sarah Adler), la protagonista d’aquest migmetratge, espera a algú en l’aeroport, però la contingència i el desig de canviar aquesta realitat de la qual Abecassis parla la porten impulsivament a fingir ser la xofer de Mr. Overby (Ulrich Thomsen, a qui més d’un recordarà pel seu paper en Festen, de Thomas Vinterberg), qui acaba d’arribar al país per formar part del jurat de la Rubinstein Piano Competition que se celebra a Jerusalem. L’acció es desenvolupa en aquest intens trajecte amb cotxe des de l’aeroport fins a l’hotel de Thomas, a través de la quilomètrica Ruta 1 que porta a la capital.

Mihal Brezis i Oded Binnun, els directors d’aquest migmetratge, es van graduar en el Sam Spiegel Film Institute de Jerusalem. Els seus projectes de final de carrera Sabath Entertainment i Tuesday’s Women van ser premiats en nombrosos festivals de tot el món i distribuïts pel Sundance Channel i Canal +. El seu curtmetratge de deu minuts, Lost Paradise, ha rebut quasi vint premis en festivals internacionals.

Aya ha esdevingut el primer migmetratge distribuït en sales comercials israelianes de manera individual. El film ha visitat el Febiofest de Praga i el Jerusalem Film Festival. Aterrarà en el Festival Internacional de Migmetratges La Cabina el pròxim mes de novembre de 2013.

AYA | Mihal Brezis/Oded Binnun · Israel · 2012 · 40 min