La primera sessió de migmetratges al IVAM estigué protagonitzada ahir pel director Emmanuel Laborie que presentà el seu film “Océan”, una història d’iniciació sobre un nen de deu anys que, durant unes vacances familiars, es fa un poc menys nen.

Emmanuel Laborie durante el coloquio

“Océan” es desenvolupa durant l’estiu de 1979, una època en què «les relacions entre nens i adults eren diferents, les persones eren diferents i tenien un altra manera d’afrontar els problemes» contà Laborie. Encara, confessà, que escollir ambientar el film en aquesta època encarí bastant el rodatge posat que «has de controlar-ho tot. Si L’hagués rodat en l’actualitat, podria haver rodat en una platja en la que hi hagués gent, però l’ambientació requeria que cadascú dels banyistes fos un figurant controlat del film, amb el seu banyador de l’època, la seva, el seu para-sol de l’època…».

Un estiu que canviarà la manera com Jean, el nen de 10 anys que protagonitza en film, veu el seu món: «Abans i després de les vacances ningú és el mateix, sobretot els nens. Per això, al càsting era important trobar un nen entre 9 i 10 anys, perquè és l’edat en la que més ràpid creixem».

No és la primera vegada que Emmanuel Laborie presenta una pel•lícula al Festival Internacional de Migmetratges de La Cabina: fa dos anys participà a la Secció Oficial amb Jean-Luc el perseguit, amb el que guanyà el Premi a Millor Fotografia. «Océan te punts comuns amb l’anterior films meu, però, al mateix temps son propostes distintes a l’hora de com afrontar-les. Jean-Luc el perseguit era més violenta, més expressiva. En canvi Océan te una posada en escena més sensible. Cada film es contraposa a l’anterior».

Han passat dos anys des que Laborie vingué per primera vegada a La Cabina i ell ha madurat coma realitzador. El fet de tornar a estar al festival, ens confessa, es «un plaer perquè et veus a tu mateix créixer com a director». Així que La Cabina, per a ell, és una gran empenta perquè encara que «la professió sigui solitària i et vegis a moltes vegades en situacions difícils, és molt important veure que el teu treball se selecciona en festivals tan especial com aquest».

Text: Francesc Miró
Foto: Ana Galán