Acostar-se a la temàtica de la mort sempre resulta controvertit. Es per això que en “Lazare”, ens trobem amb continues referències i imatges que ens evoquen, al temps que es desdibuixen com a metàfores i moments que, en paraules del propi director, «rallen el surrealisme». Raphaël Etienne, mitjançant una successió de situacions que denomina «absurdes», intenta minimitzar la gravetat d’un tema que a ningú deixa indiferent. És per això que quan és preguntat sobre si te alguna cosa en contra dels animals, no pugui per menys que somriure i negar-ho, posat que les diferents anècdotes d’aquesta tragicomèdia on es veuen implicades situacions amb animals, son merament anecdòtiques i una manera més de mostrat la fatalitat del destí de forma poc convencional i humorística.

Raphaël Etienne durant el col·loqui

En la seua entrevista d’ahir, Raphaël Etienne ens contà que Lazare, personatge el nom del qual està inspirat en el quadre de Carvaggio “La resurrecció de Lazare”, suposa una metàfora del sofriment de tornar a la vida després de la mort, com si després d’ella, viure fos una feina àrdua. Per altra banda, el seu germà Virgile, el nom del qual s’inspira en “La divina comèdia” de Dante i el seu angoixant camí al infern, recorre quasi de la mateixa manera, el seu propi camí al avern tractant d’evitar-lo sense poder escapar a ell.

A pesar del desig continu del personatge per escapar del dolor i el moment del funeral que l’enfrontarà cara a cara amb la realitat del la mort del seu germà, es veu inexorablement impel·lit a enfrontar-se al seu destí. En aquest viatge, les referències a través d’imatges i escenaris contradictoris i quasi incoherents, son una manera a través de la qual, Raphaël Etienne intenta llevar-li gravetat a una cosa tan seriosa i profunda com la mort. I tot dibuixant algun somriure a priori impossible.

Com a anècdota, destaquem que ens va contar que el qüestionari de satisfacció que llegeix el protagonista amb el megàfon és un qüestionari real d’una funerària. Per a mostrar-nos fins a què punt determinades realitats són per si mateixes prou paradòxiques.

Un plaer tindre a Raphaël Etienne i el seu migmetratge “Lazare” a aquesta edició del festival.

Text: Isthar Saldaña
Traducció: Francesc Miró
Foto: Daniel Tordera