En La Cabina som bastant d’anar més enllà. Sempre i molt, la veritat. No és qüestió de quedar-se en la superfície, a les portes o simplement mirant per la finestra. És un principi bàsic que es duu a terme en tots els aspectes del festival. Un any tan Marilyn Monroe com 2022 havia de tindre el seu reflex en la XV edició de La Cabina. Per descomptat, això ho sap Irene Cubells; historiadora de l’art, gestora cultural, distribuïdora de curtmetratges i, sobretot, responsable dels migmetratges d’Inèdits en La Cabina des de 2013.

‘A Conquista Da Faro’ (Rita Azevedo, 2005), ‘Lost in the Mountains’ (Hong-Sang Soo, 2009), ‘Ich bin den Sommer über in Berlin geblieben’ (Angela Schanelec, 1994) i ‘Mirando al mar’ (François Ozon, 1997) són els migmetratges que enguany trobaran, per fi, la seua oportunitat de projectar-se en la pantalla gran que se li va negar en el seu moment. El quintet el completa una pel·lícula que, indirectament, ha sigut protagonista durant 2022: ‘Something’s Got To Give’ (1962), de George Cukor.

La de ‘Something’s Got to Give’ és una història de l’absurd, un darrere l’altre. A principi dels anys 60, 20th Century Fox estava prop de la fallida econòmica per projectes com ‘Cleopatra’ (1963), amb dos anys de rodatge a Roma i un pressupost que acabaria passant dels 5 milions de dòlars inicials als 30 finals. Segons el seu contracte de 1956, Marilyn Monroe devia una última pel·lícula als estudis i en els estudis van pensar que pagant-li 100.000 dòlars (la desena part del que cobrava Elizabeth Taylor) podrien esmorteir el colp de ‘Cleopatra’.

“Els estudis van ser ingenus. Si el projecte estava pensat per a 8 setmanes, haurien d’haver-la plantejat per a 16 perquè volien una pel·lícula amb Marilyn Monroe”, explica el productor Henry T. Weinstein. A pesar que George Cuckor estava en la llista de dotze directors que Marilyn Monroe va passar a la 20th Century Fox en 1955, el 10 de maig de 1962 s’havia perdut 16 dels 17 dies de rodatge i el realitzador es va veure obligat a cancel·lar-lo perquè ja havia gravat tot el que havia pogut sense ella.

Sinusitis, faringitis, febre… A Marilyn Monroe se li acumulaven els problemes per a anar a rodar i, quan la cosa semblava haver agafat velocitat, va arribar el famós aniversari de John F. Kennedy en el Madison Square Garden. Monroe es va absentar (amb un permís que l’estudi va revocar) i, poc després, va ser acomiadada: estaven ja un milió per damunt del pressupostat i no podien mantindre’l mentre assortien de bitllets a ‘Cleopatra’. A més, 20th Century Fox demanava mig milió de dòlars a l’actriu per incompliment de contracte.

En els estudis ho tenien tot pensat. O això creien ells. Van cridar a Lee Remick per a substituir a Marilyn Monroe, però havien oblidat que l’altra gran estrela de la pel·lícula, Dean Martin, podia reprovar-ho per contracte. Martin era amic de Monroe i es va negar a gravar sense ella. Setmanes després i sense massa bombo, els estudis van tornar a contractar l’actriu per acabar la pel·lícula pel doble del que havien pactat al principi. No obstant això, el 4 d’agost de 1962, just un mes abans que el rodatge es reprenguera, tot es va trencar de forma dramàtica.

Eixa és la pel·lícula darrere de la pel·lícula, l’últim projecte inacabat de Marilyn Monroe que es projectarà en La Filmoteca el pròxim 16 de novembre a les 18.00.