“Ara Amèrica és, per al món, res més que els Estats Units: nosaltres habitem, com a màxim, una subAmèrica, una Amèrica de segona classe, de nebulosa identificació”. Així parlava Eduardo Galeano en un dels seus llibres més reconeguts, ‘Las venas abiertas de América Latina’. Un dels escriptors que més i millor han representat al continent posava el dit en una ferida que ací, a Espanya i per raons evidents, hauria de ser encara més dolorosa. És Amèrica Llatina, la regió de les venes obertes de Galeano, la que ens queda tan lluny estant tan a prop.

Per fortuna, sempre som a temps de retallar la distància que ens separa. En la XIV edició de La Cabina trobem un parell d’exemples que, entre els migmetratges seleccionats per a Amalgama, ens acosten a Amèrica Llatina.

És el cas de l’atrevida cinta de la realitzadora Marlén Viñayo (Lleó, 1987). En ‘Imperdonable’, Viñayo retrata la duríssima vida en les presons d’El Salvador. Però no des del punt de vista d’un pres qualsevol. ‘Imperdonable’ presenta, sense judicis ni prejudicis, el dia a dia de Geovany, un ex membre de la banda de sicaris i Barrio 18 condemnat a més de 30 anys de presó. Viñayo, instal·lada des de fa quasi deu anys a El Salvador, on va fundar la seua pròpia productora (La Jaula Abierta), recull el salt mortal amb tirabuixó del sicari; Geovany està condemnat triplement en vida per la llei, però també per Barrio 18 i per l’Església Evangèlica en la qual s’ha introduït: cap dels dos accepta que siga homosexual.

El cas de León Siminiani és molt més distòpic, però segurament igual d’impactant. En ‘Síndrome de los quietos’, el director (al costat de Jorge Caballero i Miguel A. Trudu en el guió) dirigeix la cambra cap a Colòmbia. La peça del director espanyol aprofundeix en un inconclús assaig a càrrec d’un grup de cineastes conegut com Los Quietos, en el qual participen un mestre del documental, un candidat a la presidència de Colòmbia i un escriptor. Tots aprofundeixen en la idiosincràsia del país a partir d’una inquietant ficció documentada.