Céfran, com apareix en el títol original d’aquesta comèdia (Le dernier des céfrans) és una paraula de difícil traducció, ja que procedeix d’un argot francès que s’usa en determinats col·lectius d’immigrants i que funciona canviant l’ordre de les síl·labes de les paraules. Céfran és el resultat d’invertir fonèticament les síl·labes del topònim français i la seua corresponent transcripció. S’usa per a denominar i diferenciar els francesos d’origen, no provinents de pares estrangers.

Així que Rémi, el protagonista d’aquest migmetratge de 30 minuts és un no-céfran d’un barri perifèric que, cansat de no trobar feina, decideix fer alguna cosa amb la seua vida i allistar-se en l’exèrcit francès. El problema està en dir-ho als seus amics més propers. El problema és dir-ho a la seva núvia. El problema és superar les proves d’accés a l’exèrcit. El problema de Rémi és que no és un veritable céfran.

Le dernier des Céfrans (Pierre-Emmanuel Urcun, 2015)

Pierre-Emmanuel Urcun (1979) es va diplomar en l’Escola superior de comerç de Toulouse alhora que es graduava en producció cinematográfica per La Fémis. Ha rodat dos migmetratges: En attendant Godard i Le dernier des Céfrans. Actualment escriu el seu primer llargmetratge de ficció. El último franchute ha estat guardonat amb el Prix Canal + en la passada edició del Clermont-Ferrand i amb el Prix du Jury al Festival International du Cinéma Méditerranéen de Tetuan.

El último franchute forma part de la Secció Oficial a la VIII edició del Festival Internacional de Migmetratges La Cabina, que se celebrarà a la Filmoteca de València del 5 al 15 de novembre.

EL ÚLTIMO FRANCHUTE | Pierre-Emmanuel Urcun · França · 2015 · 30 min