En la frontera entre l’Irà i el Kurdistà, un sergent de policia i un soldat han de donar sepultura al cos sense identificar d’un suïcida. Quan pretenen enterrar-ho en un llogaret proper es troben amb l’oposició dels seus habitants. Açò els ocorrerà diverses vegades, mentre recorren llogarets i pobles. A mesura que van rebent negatives, la necessitat d’enterrar-ho on siga i com siga es va fent més imperiosa.

Namo (Salah Salehi, 2013)

L’interessant assumpte que planteja Desconocido (Namo), de Salah Salehi, porta inevitablement a recordar el mite de la jove Antígona qui, desafiant al rei Creó, enterra al seu germà mort, a pesar que no està permès perquè ha comès traïció.

Enterrar als morts és un ritual que naix amb la civilització, un simulacre per a donar un lloc a un subjecte que ja no existeix, però al que encara pensem com a semblant. Namo, a més, planteja una interessant qüestió: Què fer amb l’excepció? Si el cadàver d’un semblant ha de rebre sepultura, què ocorre amb el cadàver d’un suïcida sota el dogma d’una religió que estableix com a impur el suïcidi? Què fer amb el cos? On es troba aqueix xicotet tros de terra o aqueix no lloc en el qual habiten les excepcions?

Desconocido és una història senzilla que porta a una profunda reflexió. Aquest migmetratge va aconseguir l’esment especial del jurat en l’última edició del festival Clermont-Ferrand i formarà part de la Secció Oficial del Festival Internacional de Migmetratges La Cabina, que tindrà lloc en la Filmoteca de València del 6 al 16 de novembre.

DESCONOCIDO (NAMO) | Salah Salehi · Drama · Irà · 2013 · 30 min