Si has arribat fins ací, a estes altures de la pel·lícula el més probable és que cregues que ho saps tot sobre el migmetratge. I segurament siga la veritat. A pesar d’això, el misteri que embolica l’univers del migmetratge és insondable, així que mai sobra fer un repàs àgil a algunes de les curiositats que rodegen a les fascinants històries que necessiten entre 30 i 60 minuts per a ser contades.

 

Truffaut i l’eterna polèmica dels minuts

Per a començar, sempre hi ha hagut qui s’ha obstinat a posar en dubte la duració dels migmetratges. I no ens referim a eixa obsessió (per fortuna cada vegada menys freqüent) de dir curtmetratge a tot el que no siga un llargmetratge… Entre els mites de més entitat destaca, per damunt de tots, la llegenda en la qual François Truffaut va redefinir la duració del migmetratge. En una cita que porta anys deambulant per Internet sense que ningú s’atrevisca a situar-la del tot, el director francés afirma que és “una ximpleria dir que un migmetratge es limita a 59 minuts quan el cinema, des de Méliès, el defineix fins a 65″. Efectivament, el mite situa els minuts entre els 20 i els 65; de ser cert, això faria que pel·lícules com ‘Els Mistons’ (26) o ‘Antoine et Colette’ (29) passaren a categoria de migmetratge. No ens emboliques, François!

 

Charlie Brooker, Black Mirror i La Cabina d’Antonio Mercero

Això sí que escapa al mite. Més que res perquè està escrit i es pot rescatar en qualsevol moment de l’hemeroteca digital. Al març de 2013, en plena promoció de la segona temporada de Black Mirror, Charlie Brooker va reconéixer en una entrevista a El Mundo la influència d’Antonio Mercero en la seua sèrie. Concretament es referia a la mateixa pel·lícula que va inspirar aquest festival, ‘La Cabina’ amb José Luis López Vázquez, com una de les seues referències cinematogràfiques favorites. “El final de ‘Oso blanco’ està inspirat en ella”, reconeixia en l’entrevista.

 

El migmetratge: la línia que uneix a Buster Keaton amb Rick y Morty

Brooker ha signat alguns dels millors migmetratges dels últims anys; de fet, el seu episodi ‘La teua història completa’ (2011) es troba en el seté lloc dels millor valorats en la web de cinema FilmAffinity. La web compta amb una categoria específica per a les pel·lícules d’entre 30 i 60 minuts. En el més alt, el primer capítol de la tercera temporada de Rick y Morty (‘Cadena Rickpetua’, 2017) i ‘El moderno Sherlock Holmes’ (1924) de Buster Keaton pugnen per coronar-se com el migmetratge millor valorat pels milers d’usuaris de la plataforma. Si t’estàs preguntant per quin és el pitjor valorat, i t’ho estàs preguntant segur, la versió brasilera de ‘Ratatouille’ (‘Ratatoing’, 2007) i l’alemanya de ‘Hèrcules’ (1997) s’emporten el suspens sense arribar al 2.

‘La mano’ de Wong Kar-wai

A principis d’aquest segle, un grup de productors francesos i italians van convéncer a un ancianíssim Michelangelo Antonioni per a participar en una espècie de trilogia sobre Eros. Així, en brut. La idea era fer convergir tres històries dirigides per tres directors diferents: Antonioni, Wong Kar-wai i Pedro Almodóvar (substituït finalment per Steven Soderbergh quan va haver de renunciar al projecte per incompatibilitats de calendari). De les tres pel·lícules, només la del director xinés travessa la frontera del curtmetratge amb facilitat. Aclamat per la crítica, ‘La mano’ (2004) és un migmetratge de 44 minuts que, per a molts, és la porta invisible que uneix les històries de ‘Deseando amar’ y ‘2046’.

 

El fals migmetratge de Quentin Tarantino

Ben diferent és la història del famós migmetratge de Quentin Tarantino, del qual hi ha qui s’atreveix a dir que té l’aire de preqüela de ‘True Romanç’ (Tony Scott, 1993). Entre 1984 i 1987, Tarantino i Craig Hamann (companys de treball en un videoclub de Califòrnia) van escriure i van gravar ‘My Best Friend’s Birthday’. Pel que sembla, el metratge original de la cinta s’anava fins als 70 minuts. No obstant això, un misteriós incendi durant l’edició va destruir quasi la meitat de la pel·lícula, convertint el llargmetratge en un fals migmetratge. La màgia del cinema!