Un any més només podem prostrar-nos davant la selecció d’Irene Cubells per a Inèdits. Han passat tantes edicions ja que una no s’entén sense l’altra. Des de 2013, la secció es dedica a rescatar migmetratges de grans cineastes que mai van rebre l’atenció que mereixen: sí, probablement perquè eren migmetratges. Així que l’exercici de justícia és doble. Enguany, una altra vegada, la seleccionadora d’Inèdits presenta una carta impecable amb els noms de Lucille Hadzihalilovic, Athina Rachel Tsangari, Adina Pintilie, Pier Paolo Pasolini i George A. Romero.

‘La bouche de Jean-Pierre’ va ser el primer projecte de Lucille Hadzihalilovic. La directora francesa d’origen bosnià va iniciar la seua carrera en solitari com a directora amb un migmetratge de 52 minuts que, en 1996, es va arribar a projectar en la prestigiosa secció Un Certain Regard, del Festival de Cine de Cannes. La projecció de l’òpera prima de Hadzihalilovic coincideix amb l’estrena del seu últim llargmetratge, ‘Earwig’, que es va emportar el Premi Especial del Jurat en el Festival de San Sebastián. Principi i final (de moment) d’una carrera molt interessant es donen cita en 2021, any de les paradoxes.

 

Diferent és el cas d’Athina Rachel Tsangari. El migmetratge de la realitzadora grega (‘The Capsule’ es projectarà el 16 de novembre a les 18.00 en la Filmoteca) va arribar després dels seus primers mèrits com a directora; ‘The Slow Business of Going’ (2000) i ‘Attenberg’ (2010) ja van gaudir de bones crítiques i premis en festivals com el de Venècia o el New York Film Festival. Abans havia guanyat reconeixement amb altres títols, també en les seues facetes d’actriu i productora (entre altres, de les pel·lícules de Yorgos Lanthimos).

 

 

Menys prolífica ha sigut Adina Pintilie, encara que igual de polifacètica. La directora (també guionista, productora i actriu) ha afinat molt més amb tot el seu treball. La seua última pel·lícula, ‘No me toques’, es va emportar l’Ós d’Or en l’edició de 2018 de la Berlinale. Abans havia rebut nominacions en diferents festivals per ‘Don’t Get Me Wrong’ (2007), ‘Sandpit #186’ (2009) i ‘Oxygen’; aquest últim, migmetratge produït en 2010, ha sigut el triat per a projectar-se en la XIV edició de La Cabina.

 

 

En un altre pla, concretament en el dels directors que ja no estan, trobem als responsables de les dues pel·lícules que completen la selecció de Inèdits en 2021. Pier Paolo Pasolini va escriure i dirigir ‘La ricotta’ en 1962, un migmetratge de 35 minuts per al qual va comptar amb Orson Welles. La pel·lícula, que forma part de l’antologia ‘Ro.go.pa.G.’ (1963), li va costar una condemna de quatre mesos de presó per desacatament a la religió de l’Estat (va pagar una multa i va evitar la presó). Una dada per a les fidels de FilmAffinity: la pel·lícula ocupa el lloc 68 en la llista de millors mediometrajes de la història.

 

 

George A. Romero completa el cartell de Inèdits enguany. ‘The Amusement Park’ es va vendre com una pel·lícula perduda des de 1973 i recuperada de manera misteriosa quasi mig segle després, en 2017. Aparentment, la cinta va ser un encàrrec que una societat de luterans de l’oest de Pennsylvania li va fer a Romero, amb la idea de produir una peça educativa sobre el maltractament a persones de la tercera edat. “És tan seductorament desconertant que al final molts espectadors es preguntaran com va començar aquest somni febril”, va escriure Michael Nordine en Variety. No sé què més necessiteu per a anar a veure-la.