“Mai tornes a dir el que penses a algú que no siga de la família”. Realment és difícil començar un text de forma més cunyada que amb una cita de ‘El Padrino’. Si no has deixat de llegir ja has perdut la teua oportunitat perquè això ens serveix de pretext per a trobar el fil d’una de les publicacions més curioses del blog: hi ha un parell de directors en la XIV edició de La Cabina que, en els seus projectes audiovisuals, li donen molta més importància a la família que qualsevol frase buida en una pel·lícula plena de senyors. Anem al tema.

Dinah Ekchajzer, en ‘Vas-Y Voir’ (Amalgama 2021), utilitza una història de la seua família, però només com a ganxo per a poder parlar de temes que transcendeixen. Rebuscant en un dels armaris que els seus pares tenen en el saló, Ekchajzer va trobar infinitat de fotografies i enregistraments de vídeo i àudio. Eren de la seua àvia, en l’època en la qual havia decidit traslladar-se des de França a un Níger aleshores ja neocolonial.

 

 

Ekchajzer, que llavors es trobava projectant la seua pel·lícula de graduació a l’escola de cinema La Fémis, va veure el cel obert. Les fotos, les cintes de 16mm i les més de 20 hores d’àudio gravades durant els 6 anys que la seua àvia va passar a Àfrica van servir, no obstant això, per a anar més enllà d’una història familiar. La jove directora francesa va emprar tot el material i l’apassionant vida de la seua àvia (pedagoga que, entre altres coses, va fundar el departament de cinema de l’Institut Nacional d’Arts a Níger) per a parlar de la seua relació amb el seu criat, Abdou, i dibuixar un migmetratge que parla de classe, raça i colonialisme.

Per la seua banda, Vitaly Akimov retalla la distàncies genealògiques en la seua pel·lícula, que participa en la Secció d’Amalgama. En ‘Malchik’ (‘A Boy’, 2021), el realitzador, artista i documentalista rus retrata la vida del seu pare i aprofita la diligència del fillastre del seu germà per a guiar-nos en un viatge pel sud-est de Rússia. Akimov, igual que Ekchajzer, torna a emprar la narració familiar per a anar una mica més enllà i presentar els grisos contorns del seu Arsenyev natal, a uns 400 quilòmetres de la frontera amb Corea del Nord.

 

 

Tots dos realitzadors, part del programa de projeccions d’Amalgama, fan la seua pròpia versió de la frase de Michael Corleone: “és la meua família, Kay, no sóc jo”. Ja veieu, al final no hem pogut escapar a la caspa en aquest post. Fugiu (al cinema)!