Com cada any des de 2013, Inèdits rescata migmetratges d’altres èpoques que no van poder estrenar-se en sales comercials per diferents motius. Chantal Akerman, Aki Kaurismäki, Martin Scorsese, Akira Kurosawa, Agnès Varda o Vera Chytilová han passat per la pantalla d’Inèdits des de fa més d’un lustre ja. Des d’aleshores, la secció (impossible sense Irene Cubells) s’ha convertit en l’última oportunitat per a infinitat de joies destinades a acumular la pols de l’oblit en algun magatzem. És el cas aquest any de ‘Se vende un tranvía’ (1959), un migmetratge dirigit per Juan Estelrich que amaga infinitat d’històries i curiositats darrere d’ell.

 

‘Los pícaros’ que mai van ser

El misgmetratge de Juan Estelrich era només un dels tres pilars que sostindrien un projecte encara major. ‘Se vende un tranvía’ estava pensat des del principi com el primer de tres episodis que formarien una sèrie anomenada ‘Los pícaros’ (no confondre amb la sèrie que molt més tard dirigiria i protagonitzaria
Fernando Fernán Gómez, ‘El pícaro’). No obstant això, el projecte mai va arribar a completar-se, ni la pel·lícula a emetre’s ni estrenar-se.

 

Una altra víctima de la censura franquista

Una història porta a l’altra. El fracàs de ‘Los pícaros’ va poder estar motivat perquè ‘Se vende un tranvía’ mai va passar els exigents i desficaciats filtres de la dictadura. Concebuda durant el primer franquisme, la censura es va encarregar de condemnar a l’ostracisme al migmetratge durant anys. El propi concepte de la pel·lícula anava en contra de la moral imposada pel dictador i l’Església, que tampoc veia amb bons ulls les clàssiques pinzellades anticlericals amb el paper de monges i cures en la història.

 

Berlanga: guió, supervisió… i un cameo

Luis García Berlanga té una importància cabdal en el migmetratge. A més d’escriure el guió al costat de Rafael Azcona (el primer capítol d’una llarga col·laboració entre tots dos), apareix al final dels crèdits Juan Estelrich com a supervisor. La guinda és un cameo que es va reservar en l’últim tram de la pel·lícula.

 

La seua relació amb ‘Los Simpson’

Els fans més entregats de ‘Los Simpson’ segur que troben una divertida i curiosa relació entre aquest migmetratge de 1959 a Espanya i un dels episodis més emblemàtics de la sèrie de Matt Groening. A ‘Se vende un tranvía’, José Luis López Vázquez tracta d’estafar a un agricultor ric venent-li un tramvia; a ‘Marge contra el monorraíl’ (1993), Lyle Lanley, un estafador arriba al poble i aconsegueix convéncer a tot Springfield per a vendre’ls un monoraïl.

 

Un tram que mai va tindre viatgers

Tant el tramvia de número 1080, com la línia 137 del migmetratge de Juan Estelrich eren ficticis: la numeració de tramvies a Madrid arribava fins al 1000, i les línies fins al 81. El recorregut sí que era real, clar. No obstant això, i tal com conten ací, el tram tramviari mai va arribar a tindre viatgers i va acabar abandonat a la fi dels anys 50.