València, 26 d’octubre de 2017. Inèdits és una de les seccions de més èxit de la Cabina – Festival Internacional de Migmetratges de València, per ella han passat migmetratges de Orson Welles, Woody Allen, Francis Ford Coppola, Kurosawa, Kiarostami, Naomi Kawase o Martin Scorsese; obres que, malgrat haver sigut realitzades anys arrere, són desconegudes per al gran públic a causa que no van gaudir de distribució i projecció en sales comercials. En aquesta X edició, el Festival projectarà sis migmetratges en l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de directors de la talla de Erick Zonca, Basilio Martín Patino, Sidney Lumet, Satyajit Ray i Vera Chytilová. A més, es projectarà el migmetratges d’Antonio Mercero que dóna nom al festival, La Cabina, protagonitzat per José Luis López Vázquez. Per primera vegada, les pel·lícules de Inèdits es projectaran subtitulades en valencià gràcies a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, coorganitzadors de la secció.

El festival La Cabina inaugura la seua nova edició el 14 de novembre en el Palau de la Música i començarà les seues projeccions el dia 16 fins al 25, dia que se celebrarà el lliurament de premis de les seccions a competició (Secció Oficial, Amalgama, Premi a Millor Cartell).

• Dilluns, 20 de novembre – 18 h. – Aula Magna (Centre Cultural La Nau)

El 20 de novembre a les 18 hores en l’Aula Magna del CC La Nau, es projectaran els migmetratges Seguridad máxima (Strip Search, Sidney Lumet, 2004, EUA) i La cabina (Antonio Mercero, 1972, Espanya).

Sidney Lumet (EUA, 1924-2011) ha passat a la història com un dels cineastes més longeus i influents del Hollywood clàssic. La pel·lícula amb la va debutar en el cinema, 12 hombres sin piedad (1957), va aconseguir tres nominacions als premis de l’Acadèmia de Cinema nord-americà i va obtenir un premi BAFTA i l’Oso de Oro en el Festival Internacional de Cinema de Berlín. La seua extensa carrera abasta més de quaranta llargmetratges El prestamista (1964), ambientada en l’Holocaust i guardonada amb un Oso de Plata i un premi BAFTA; el thriller policial Serpico (1973), pel qual Al Pacino va ser premiat amb un Globus d’Or; o la sàtira sobre el mitjà televisiu Network (1974), que va obtenir quatre premis Óscar.

Al llarg del seu recorregut cinematogràfic es entreveuen les seues majors preocupacions: la defensa de la dignitat humana i la denúncia dels abusos de poder per part de les elits en el capitalisme modern. Nominat en cinc ocasions als premis Óscar com a director, en 2005 se li va concedir el Premi Honorífic en reconeixement a la seua prolífica trajectòria. Seguridad máxima (2004) tenia a l’origen una durada de dues hores, però les controvèrsies sobre la seua temàtica – la legitimació d’abusos de poder i tortures amb base en la llei nord-americana de Patriot Act després del 11S- va fer que es reduïra a 55 minuts i fóra emesa només una vegada per HBO.

El guió de La cabina (Antonio Mercero, 1972, 34′, Espanya) va ser coescrit pels directors Antonio Mercero i José Luis Garci a partir d’un relat de Juan José Plans. Va ser emès per Televisió Espanyola i va obtenir el Premi Emmy Internacional al millor telefilme i el Fotogramas de Plata en 1973, un premi Antena d’Or en 1974 i dos premis ACE (Associació de Cronistes de l’Espectacle d’Argentina) en 1976. Enguany és el 45 aniversari de la seua estrena en RTVE i el festival, que compleix 10 edicions, ho homenatja projectant-ho per primera vegada en Inèdits.

• Dimarts, 21 de novembre – 18 h. – Aula Magna (Centre Cultural La Nau)

El 21 de novembre a les 18 h., es projectaran les pel·lícules Liberación (Sadgati, Satyajit Ray, 1984, Índia) i Techo (Strop, Vera Chytilová, 1962, República Txeca).

Satyajit Ray (Índia, 1921-1992) és probablement el cineasta indi més reconegut del segle XX i quasi tot el seu cinema és social i polític, en un país on la majoria de la producció és Bollywood. Nascut a Calcuta, les seues experiències en la Universitat de Viva-Bharati, fundada pel filòsof Rabindranah Tagore, van ser decisives per a les seues influències artístiques. En 1947 va fundar l’Associació de Cinema de Calcuta i va entrar en contacte amb les avantguardes del cinema europeu. La seua primera pel·lícula Pather Panchali (1955) va ser un èxit aclamat internacionalment. A aquesta obra li seguirien complexes pel·lícules com Aparajito (1956), guanyadora de tres premis en el Festival de Cinema de Venècia; Devi (1960), que reflectia les supersticions de la societat hindú; i Charulata (1964), premiada amb l’Oso de Plata del Festival de Berlín. Amb una carrera professional que inclou més de 30 pel·lícules i diverses obres de ficció, va ser reconegut com a doctor honorari per la Universitat d’Oxford en 1978 i guardonat amb l’Óscar Honorífic en 1992. El seu migmetratges Liberación (1984) tracta sobre la llei de castes.

Vera Chytilová (Txecoslovàquia, 1929- República Txeca, 2014) és una de les representants més rellevants del cinema avantguardista a Europa Oriental. La seua primera pel·lícula, Las Margaritas (1966), de clar caràcter surrealista, va ser censurada pel règim soviètic i és considerada una obra fundacional de la Nova Ona Txecoslovaca. Després de la repressió de la Primavera de Praga en 1968 va ser silenciada i rebutjada per les autoritats comunistes fins a 1975, quan comença a dirigir la comèdia Hra o Jablko (1977). Al llarg de la seua carrera, Chytilová explora relacions conceptuals sobre la representació de la realitat, les implicacions morals del cinema intel·lectual i la construcció d’una feminitat alliberada de la heteronormativitat. Sostre va ser el treball de graduació de l’escola de cinema en la qual va estudiar i és una de les seues pel·lícules en les quals parla de l’alliberament dels personatges femenins.

• Dimecres, 22 de novembre – 18 h. – Aula Magna (Centre Cultural La Nau)

I el dia 22 de novembre a les 18 h., serà el torn de Erick Zonca i Basilio Martín Patino amb El pequeño ladrón (Li petit voleur, 1998, França) i Tarde de domingo (1960, Espanya), respectivament.

Érick Zonca és un director molt poc prolífic, però es va portar el César a la Millor Pel·lícula per La vida soñada de los ángeles (1998), el seu debut com a director, a més d’un guardó en el Festival de Cannes i altres tres concedits per l’Acadèmia de Cinema Europeu. Després d’una dècada de silenci des de l’estrena de El pequeño ladrón (1998), el seu segon llargmetratge, Julia (2008), va obtenir el respatler de la crítica internacional i va collir diversos premis i nominacions. La seua última pel·lícula, Fleuves noires (2017), reuneix a un elenc conformat per actors de la talla de Vincent Cassel o Romain Duris.

Tarde de domingo va suposar l’inici de Basilio Martín Patino, amb aquest film va obtenir el Diploma en Direcció i Realització en l’Escola Oficial de Cinematografia en 1961. De conviccions llibertàries, va formar part d’una nova generació de cineastes espanyols marcada pel compromís social i la lluita antifranquista. El seu primer llargmetratge, Nueve cartas a Berta (1966), premiat en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià malgrat els problemes amb la censura, es va erigir en un referent cinematogràfic de l’època. En el tardofranquisme abandona bona part dels circuits comercials i inicia la seua reconeguda labor com a realitzador de documentals, entre els quals destaquen el seu cicle de pel·lícules sobre el franquisme Canciones para después de una guerra (1971), Queridísimos verdugos (1973) i Caudillo (1975). El seu últim treball va ser Libre te quiero (212), un documental sobre el Moviment15-M. Tarde de domingo mostra l’avorriment d’una jove en la seua casa una vesprada d’un diumenge qualsevol

La X edició de la Cabina – Festival Internacional de Migmetratges de València està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, l’Institut Valencià de Cultura, Conselleria de Cultura a través de la Direcció general de Cultura i Patrimoni, el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. Compte així mateix amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, Palau de la Música i el patrocini oficial de Cervesa Turia i Caixa Popular.

Info:

• 20 de novembre a les 18 hores en l’Aula Magna del CC La Nau

Seguridad máxima [Strip search], Sidney Lumet, 2004, 55′, EUA

La cabina, Antonio Mercero, 1972, 34′, Espanya

• 21 de novembre a les 18 hores en l’Aula Magna del CC La Nau

Liberación [Sadgati], Satyajit Ray, 1984, 46′ Índia

Techo [Strop], Vera Chytilová, 1962, 42’, República Txeca

• 22 de novembre a les 18 hores en l’Aula Magna del CC La Nau

El pequeño ladrón [Le petit voleur], Erick Zonca (1998), 60′, França

Tarde de domingo, Basilio Martín Patino, 1960, 30′, Espanya

Preu per sessió: 2 € (latenda.es/entrades)

Coordinadora Secció Inèdits: Irene Cubells. Llicenciada en Història de l’Art, treball com a gestora cultural en molts camps; des de la distribució de curtmetratges a través de l’empresa valenciana Some Like It Short, i amb 6 anys d’experiència en la promoció del catàleg Curts Comunitat Valenciana de l’IVAC. Responsable del festival La Ruta Más Corta, que cada any celebra el Dia Internacional del Curtmetratge en diferents barris de la ciutat de València, gestiona a més altres esdeveniments com a cicles de cinema o congressos. En el Festival La Cabina selecciona des de 2013 els migmetratges que es projecten en la Secció Inèdits.

Premsa La Cabina – Festival Internacional de Migmetratges de València

Olga Palomares – 665 365 687 – prensa@lacabina.es

Descargar