L’italià Antonio Martino arriba a la XIV edició de La Cabina amb ‘Valentin, Són Of Europe’, pel·lícula amb la qual participa en la selecció de migmetratges d’Amalgama. El seu projecte, la segona part del documental ‘Gara de Nord-Copii pe strada’ (2006), recupera la història de Valentin, un jove romanés que ja apareixia en aquell primer projecte (aleshores era xiquet sense llar). No obstant això, per poderós que sone (i és), ‘Valentin, Són Of Europe’ només és un dels projectes que han portat a Martino molt més prop del límit que a qualsevol altra persona.
Ell mateix fa referència en la seua presentació a les seues “profundes preocupacions sobre els canvis socials i antropològics”. Que la pompositat acadèmica d’aquesta frase no ens enganye: Martino és un home que trepitja el sòl i respira l’aire de tots i cadascun d’eixos canvis. Hi ha cert aire de corresponsal kamikaze en els seus treballs. Com el de ‘The Black Sheep’, en el qual Antonio Martino es va desplaçar fins a Líbia per a contar la història de Ausman: un pacifista que va lluitar en la revolució líbia i en un conflicte armat que s’estén en el temps des de 2011. “No hi ha govern i no hi ha lleis. Veig a la meua gent matar-se els uns als altres, caos pertot arreu”, explica el protagonista del documental. I ací està Martino.

Una cosa similar succeeix amb el seu un altre migmetratge a Líbia. ‘Abu Salim: Freedom Is Not Cheap’ torna a desenvolupar-se a Líbia, en 2016, tres anys després de la caiguda del règim de Gaddafi. Martino acompanya a tres antics presos de la presó de màxima seguretat d’Abu Salim, que porten als seus fills al lloc en el qual van estar tancats anys arrere. Un altre projecte, a més, que el realitzador italià tira endavant sense ajuda lluny de la seua casa: ell és el director, productor, editor i càmera.

 

Quatre anys abans ja havia sigut ell qui s’havia encarregat de dirigir i recollir les imatges en ‘Isqat Al Nizam’ (2012), un documental al voltant de l’anomenada Primavera Siriana gravat sobre el terreny. Llavors, la peça parlava de l’esperança que la família de Bashar al-Assad es retirara per a poder emprendre el camí de la pau… Hui dia el conflicte ha complit ja més d’una dècada, la qual cosa parla del perill que suposa documentar qualsevol tipus de resistència a Síria.
No tan perillós com remot degué ser l’estada a Uzbekistan per a l’enregistrament de ‘Be Water, My Friend’ (2008). Antonio Martino es va desplaçar fins al poble de Muynag, situat al que en un temps va ser les ribes del mar d’Aral; el llac, que en l’actualitat s’ha reduït fins a un 10% de la seua extensió original, era el principal manteniment dels habitants d’un ja abandonat Muynag. El director italià va documentar, al costat dels pescadors uzbeks, el drama d’un dels majors desastres mediambientals dels últims 100 anys.